IMPORTÀNCIA D'UTILITZAR ROBA ESPORTIVA ADECUADA

Una de les parts importants dins de l'àmbit esportiu, és utilitzar roba esportiva adecuada. Aquest error pot tenir conseqüències més greus del que pensem, perquè estarem fent que l'esport deixi de ser saludable i ho estarem convertint en una activitat de risc.

Les conseqüències d'usar roba d'esport inadequada poden ser instantànies, poden presentar-se als pocs dies o fins i tot poden trigar algunes setmanes o mesos a aparèixer.
Però això no vol dir que no vagin a aparèixer mai perquè el primer dia ens trobem aparentment bé. Per això és important ser conscient del risc que correm i no obviar aquest tema encara que pensem que per una vegada no passa gens.

I les conseqüències dependran del tipus d'error que cometem, però poden anar des de l'aparició de frecs o reaccions cutànies per usar una peça inadequada, fins a lesions més greus com a inflamació de tendons, esquinços o desgast ossi per no usar el material apropiat.
Les signatures esportives saben de la importància del bon ús del material, per la qual cosa l'oferta és amplísima i segur trobaràs articles apropiats per a qualsevol esport que vagis a practicar.

Així que és millor no escatimar despeses en material esportiu perquè amb una lesió segur que després hem d'invertir més diners en medicines i recuperacions.

LIMITS DEL COS HUMÀ

El nostre cos, es capaç de suportar molt més del que nosaltres podem imaginar. Condicions inimaginables per una espècia tan sedentaria com la nostra.
No tothom tindrem els mateixos límits, però segur que els nostres propis son més alts del que pensem.

1- Quant de temps podem viure sense respirar?

El record del món el tenim ara mateix en 19 minuts i 21 segons. Dins d'un enorme tanc d'aigua, amb vestit de bus, amb el cap submergit a molt poca distància de la superfície.

2- Quant temps podem romandre desperts?

Un estudiant de 17 anys va estar durant 11 dies (264 hores). El común és requerir ajuda per mantenir-nos desperts després de 36 hores de vigília, i sentir irresistibles ganes de tancar els ulls després de 48.

3- Quin és la temperatura més freda que suportem abans de morir?

En general l'ésser humà no es porta molt bé amb el fred. Això es deu al fet que nostres extremitats estan adaptades per perdre calor i no per retenir-ho. La temperatura normal interna del nostre cos, és 37ºC en mitjana, però aquesta tendeix a baixar amb molta facilitat. Si descendeix només 2°C, inicia el procés d'hipotèrmia, primer perdem la consciència i després disminueix el ritme cardíac. La mort ocorre a 24°C, que és quan el cor es deté.

Malgrat aquestes dades, Anna Bagenholm va caure a un riu gelat i va quedar atrapada durant 80 minuts a una temperatura de 13.7°C. Va sobreviure perquè es va detenir el seu cor i a més deixo de respirar, la qual cosa va ajudar al fet que es reduís la seva necessitat d'oxigen.

4- Quant se suporta sense menjar ni beure?

Quan finalment s'acaba el greix corporal, les proteïnes i els carbohidrats, en teoria el cos es queda sense energia i deixa de funcionar. El major període sense aliment que s'ha registrat en la història, va anar en la vaga de gana de *Kieran Doherty, l'any 1981, qui va morir després de 73 dies. Amb una simple aportació de vitamines i aigua, se sap que hi ha hagut gent, que sobreviu més d'un any sense menjar.

5- Quina altitud suporta el nostre cos?

L'altitud genera diferents efectes en el nostre organisme, hagut d'en gran part a la reduïda pressió d'oxigen en l'aire.
A causa que el cervell és molt sensible als nivells d'oxigen, el mal de cap i el mareig són els primers signes de malestar. Superant els 5 mil metres d'altitud, els símptomes són pèrdua de la massa muscular i major risc d'acumulació fatal de fluids en els pulmons i el cervell. A partir dels 7 mil 500 metres, la falta d'oxigen pot portar a la pèrdua de la consciència i finalment, a la mort.
estudia els efectes de l'altitud en el cos i considera que el límit es troba en els 9 mil metres.

SUAR SINÒNIM DE PERDRE PES?

Sovint, poden escoltar la teoria que suar ens ajudar a perdre pes més ràpidament. Per aquest motiu és molt probable que poden trobar persones, que prefereixen aprofitar per fer exercicis durant les hores de més calor, buscant aquest objectiu, o bé, persones amb equipament tèrmic o directament d'abrig, durant els seus exercicis aeròbics. 
Donada aquesta situació, sí que podem dir que aquestes persones baixaran de pes, però gràcies a la seva autodeshidratació, pèrdua de líquids. Fet que evidentment quan arribem a casa o al vestuari en busca de la nostra beguda ja sigui energètica o simplement aigua,a poc a poc retornarem als nostre nivells d'hidratació normals, fet que aquesta pèrdua de líquids no haurà servit per res més que per perjudicar-nos a nosaltres mateixos de la següent forma:

- El sistema de termo-regularització de l'organisme no funciona adequadament.
- Es perd líquid en excés la qual cosa pot causar una deshidratació molt ràpida. 
- Si la sudoració és excessiva pot haver-hi un dèficit de sals minerals, les quals han de ser reposades durant i després de l'exercici per menjars o begudes especials. 
- La falta de líquid en l'organisme fa disminuir el rendiment en un exercici de resistència. 
- La falta de líquid en l'organisme fa que es bloquegi,en important mesura, el procés de combustió dels greixos.


Que és la suor? Quan realitzem un exercici intens (o altres condicions com a nerviosisme, por, etc) el nostre cos internament puja de temperatura, i perquè no s'elevi massa, el nostre organisme expel·leix gotes de líquid Aquestes gotes de suor en evaporar-se es refreden i fan baixar en 1 o 2 graus la temperatura corporal. Est és un dels mitjans més eficaços per *termo-regularitzar l'organisme.

A diferència del que es creu comunament, la suor NO conté grans quantitats de toxines les quals s'eliminen gràcies a aquesta acció. La composició de la suor és bàsicament aigua i sals minerals. Les toxines del nostre organisme s'eliminen majorment pel fetge i els ronyons.

Pels continguts salins que conté la suor, es perden grans quantitats de minerals que incentiven la deshidratació.


Per tots aquests motius, ja sabem que la tàctica de voler suar en excés no es la més adequada en la nostra rutina d'entrenaments.

IMPORTÀNCIA ESTUDI BIOMECÀNIC TREPITJADA

En què consisteix una anàlisi biomecànic de la trepitjada?

1. Fitxa tècnica: es prendran dades com el pes, alçada, massa corporal, superfície habitual per on es corre, tipus de calçat que s'utilitza, historial de lesions i si presentes algun tipus de dissimetria corporal.

2. Inspecció: consistirà en l'observació de possibles alteracions en els peus per detectar qualsevol problema amb la finalitat de localitzar factors de risc. D'altra banda, es farà una exploració de la mobilitat articular del turmell.

3. Estudi de pressions: mitjançant plataformes amb sensors de pressió, el podòleg analitzarà la distribució de les pressions plantessis del peu, els punts de màxima pressió, la tendència supinadora/pronadora, estabilometria, centre de gravetat, etc.

4. Anàlisi de la marxa: amb aquest estudi s'observaran els diferents angles dels peus i de les cames, contacte del taló, suport complet i enlairament, etc.

5. Avaluació: s'efectuarà un diagnòstic que determinarà si posseeixes alguna alteració o desalineació biomecànica en el peu o membre inferior que et pugui predisposar a la lesió.

IMPORTÀNCIA D'UN ESTUDI BIOMECÀNIC DE LA TREPITJADA

La zona de la teva anatomia que més sofreix amb cada gambada són els teus peus. La podologia esportiva pot reduir els factors de risc de lesions mitjançant un adequat estudi biomecànic de la trepitjada. Per engegar un pla d'actuació per prevenir lesions en els peus, és necessari conèixer els factors de risc.

Factors de risc:
Els factors conseqüents a la lesió es poden englobar en dues grans categories: interns o externs al corredor.

- Interns: forma d'entrenament, hàbits higiènics i dietètics, estat general de salut, nivell de condició física i preparació psicològica.
- Externs: instal·lacions esportives, superfície del terreny, equipament esportiu, calçat,


embenatges i reforços, condicions climàtiques.

Què pot provocar una sobrecàrrega en el peu?

L'edat, el sobrepès, dissimetries o diferències en la longitud del membre inferior o una alineació defectuosa del peu.
Qualsevol de les alteracions anteriorment citades pot derivar en alguna de les lesions més freqüents del membre inferior: esquinços, tendinitis, fascitis plantessis, periostitis tibial, síndrome de la cintilla iliotibial, fractures d'estrès, etc.
 

EVOLUCIÓ DE LA FLEXIBILITAT AL LLARG DE LA NOSTRE VIDA

La flexibilitat, és l'única condició física que no presenta una progressió paral·lela al desenvolupament motriu de la persona. És a dir, no millora amb el nostre desenvolupament com les altres condicions, al contrari, l'estem perdent, pràcticament des que naixem fins que morim.

Hi ha un petit interval de temps, des que naixem fins als 2/3 anys, on la nostra flexibilitat si que millora. Però és a partir d'aquest moment, on comencem a perdre flexibilitat.

A partir dels 2/3 anys que hem dit, fins a arribar als 10 anys aproximadament, que os on podem posar l'inici de la pubertat, hem de dir que la flexibilitat es perd, però en una petita proporció.

És amb la pubertat on desenvolupem musculació i creixement corporal, fet que provoca aquesta pèrdua més accelerada de la flexibilitat. 

L'últim punt d'inflexió de pèrdua de flexibilitat, el trobem a la barrera dels 30 anys. S'ha de dir que des de la pubertat fins aquí, s'ha anat perdent flexibilitat. Però un cop arribat a aquest punt, la pèrdua de la nostra flexibilitat s'accentua més encara i està en constant acceleració fins al final.

ELS PROS I LES CONTRES DE LA BOXA

DESENVOLUPAMENT DEL NOSTRE COS:

Els entrenaments de boxa poden transformar el teu cos. Alguns elements de l'entrenament de la boxa, que inclouen córrer, saltar la corda, copejar un pesat sac i els combats de pràctica poden ajudar a cremar centenars de calories en un curt període de temps. Aquestes activitats et poden ajudar a perdre pes i a mantenir-ho. 

La boxa també enforteix els músculs de tot el teu cos i millora el teu acompliment cardiovascular. La millor resistència i els músculs més forts que desenvolupes els trasllades efectivament a la vida fora del quadrilàter, la qual cosa et dóna la capacitat per realitzar els moviments diaris amb energia i un menor risc de sofrir lesions.
La boxa es un esport, que gràcies a la necessaria implicació de tot el cos, per la pràctica, es molt recomenable en persones que es volen posar en forma de manera saludable, si ens basem en l'entrenament que han de seguir.

ALLIBERACIÓ DE TENSIÓ:

Com tots els esports, la boxa necessita un nivell de concentració altíssim, pot ser més elevat que la de cualsevol altre esport.
Com altre esport, ens ajuda a alliverar tensions i estar més relaxats, ja que l'estona que estem entrenant, ens oblidem momentaniament dels nostre problemes.
També s'ha de dir, que la posada en forma del nostre cos, ens proporciona confiança i millora el nostre autostima, cosa que mentalment ens ajudarà moltisim a la nostre vida.
La boxa concretament es un esport en el qual, s'allivera moltíssim estrés en exercicis de colpeig.


LES CONTRES DE LA BOXA:

Un entrenament de boxa en solitari pot millorar la teva salut, però una vegada que afegeixes exercicis de contacte com en les pràctiques de combat durant les teves visites al gimnàs, incrementes les teves probabilitats de sofrir lesions.
Les lesions ja poden ser ematomes provocats per cops, trancament de teixit o ossos... però també existeix la possibilitat de patir lesions no traumàtiques. Distensions, rotures fibrilars...

Les lesions a curt termini de la boxa sanen amb el temps, però el tribut a llarg termini que et cobra aquest esport constitueix un desavantatge major. Els traumes repetits que enfronten els boxadors en el quadrilàter, poden afectar greument la seva qualitat de vida en els anys que segueixen al seu retir. La demència pugilística, més coneguda comunament com la "borratxera de cops", és un desordre cerebral que resulta dels cops repetits en el cap.