Sistema endocrí

El sistema endrocrí, és el conjunt d'organs i teixits que regulen el nostre cos. Aquests segreguen un tipus de substancia anomenada hormones.
- La seva funció principal és la de regular, controlar i coordinar les diferents funcions que realitzem al nostre cos.
- Treballa conjuntament amb el sistema nerviós.

Diferencies més bàsiques entre el sistema endocrí i el sistema nerviós:

Sistema nerviós:
- Actua molt ràpid
- Efectes que provoca en el nostre organisme son focalitzats i de curta durada

Sistema endocrí:
- Actua lentament
- Efectes que provoca en el nostre organisme son generals i de major durada

El sistema endocrí està format per teixits o glàndules endocrines que segreguen hormones.
Aquestes glàndules endocrines segreguen: hopófisi, tiroides, paratirioides, suprarenals i pineal
També trobem altres teixits i òrgans que contenen cèl·lules que secreten hormones (hipotalem, tim, pancrees, ovaris, testicles, ronyons...

Sistema nerviós

El sistema nerviós, és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre el nostre entorn i sobre nosaltres mateixos. Processa aquesta informació i provoca reaccions en les diferents parts del nostre cos.

A l'estructura del seu encefal hi trobem: encèfal, nervis cranials i les seves ramificacions, medul·la espinal, nervis espinals i les seves ramificacions, ganglis, plexes i resceptors sensorials.

Ell sol pot desenvolupar tres funcions bàsiques: sensorials, integració i motora.

Funció sensorial: 

- Estimuls interns o externs que són detectats per receptors sensorials (vista, oïda, propieceptorns...)

Funció d'integració: 

- Es processa la informació sensorial i posteriorment s'integra, analitzant una part i emmagatzemant una altre.

- Seguidament ve la pressa de decicions sobre les respostes apropiades per a aquests estimuls.

Funció motora:

- És la resposta a les decisions presses per la funció d'integració.

- Les neurones encarregades d'aquesta funció són les neurones motores.

Aquesta setmana, un com vistes les causes i els tipus de lesió muscular que pot haver-hi, parlarem de com prevenir aquestes lesions.

PREVENCIÓ DE LESIONS:

Hi ha diversos punts a tenir en compte per prevenir lesions, tot i que a vegades no son suficients o directament no es poden evitar.

Una bona preparació física pot prevenir molts problemes: 

Una de les bases més importants per evitar lesions, es una bona preparació física. És la part de l’entrenament que tracta de posar en forma a l'esportista, desenvolupant les seves qualitats físiques mitjançant exercicis que possibilitin l'adaptació del cos a un treball específic i obtenir el màxim rendiment esportiu possible. 
Però no tothom s’ha de preparar igual físicament, si no que una persona s’ha de preparar tenint en compte la seva practica.



Utilitzar un equip apropiat a l’hora de practicar l’esport: 

Per exemple: En el Hockey pista s’ha d’utilitzar el següent material: casc, genolleres, guants, patins, colzeres...



Passar per un control de salut: 

Fer-se revisions anuals per garantir el bon estat de salut de l’esportista.

Portar una bona alimentació e hidratació:
Portar una dieta equilibrada i mantenir el cos hidratat bevent els litres diaris necessaris d’aigua. 

Donar el repòs necessari al cos: 

Descansar les hores que cada persona necessiti per mantenir un bon estat físic i mental. 

Escalfament:

Consisteix a preparar el nostre cos per la practica de l’esport i per millorar el rendiment en aquest mateix. Quan escalfem incrementem la producció d’energia. Això fa que augmenti la temperatura dels músculs, millora la coordinació d’aquests i disminueix la possibilitats de lesions.

A l'entrada anterior, va tractar sobre les causes que pot  originar una lesió muscular.

En aquesta nova entrada, entrarem a parlar sobre els tipus de lesió "muscular" que hi ha.

Per poder classificar els tipus de lesió muscular que hi ha, primer de tot hem de dividir en els dos gran grups de lesió muscular, que son; lesions traumàtiques i les no traumàtiques, i dintre d'aquestes trobem sub-classificacions:

Lesions NO traumàtiques:

- Rampes: És una contracció involuntària, passatgera i dolorosa d'un o diversos músculs, espontàniament reversible per l'estirament i la compressió. Provoca dolor local, molèsties i espasme del múscul afectat i una incapacitat per relaxar. 
Podem nomenar-les rampes, però també rep noms col·loquials com; "calambres", quan diem que s'ha pujat el besó...
- Cruiximents o "agulletes": Es la molestia en forma de sensació de punxades de agulles, que es provoca durant el periodes de recuperació del nostre cos, després d'un esforç elevat (dolor a les zones més treballades)

Lesions traumàtiques:

- Contusió: Traumatisme directe sobre el cos muscular. El múscul de l'esportista sol estar en contracció i és fàcilment desgarrable. La gravetat ve donada per la força de l'impacte i pel grau de contracció en el moment del traumatisme. El resultat de la lesió serà la producció d'un hematoma intramuscular (dintre del múscul) o intermuscular (entre músculs).

- Elongació o estirament: Distensió d'algunes fibres, però mantenint la seva integritat. L'esportista nota un dolor molt viu a nivell muscular, que no arriba a impedir la realització de l’exercici. El múscul és sensible a la palpació i està mitjanament contret. Amb la mobilització activa reapareix el dolor i cedeix amb el repòs. Normalment no hi ha equimosi superficial (hematoma).

- Sobrecàrrega: Apareixen lleugeres molèsties en el múscul que no impedeixen la realització de l'exercici. Normalment l'esportista nota les molèsties en acabar l'entrenament o partit. Sol ser el primer grau de les ruptures musculars. En la palpació el múscul apareix més tens . No hi ha dolor a la contracció, pot aparèixer un punt dolorós localitzat en el múscul.

- Contractura: Contracció involuntària, duradora o permanent d'un o diversos grups musculars. Normalment parlem de contractura quan ens trobem amb una molèstia muscular desagradable i dolor a la palpació. Sol aparèixer una zona dins el múscul més dolorosa, i a la palpació, podem notar petites rugositats. L’elasticitat queda limitada si la comparem amb el membre contra lateral . 

- Trencament fibril · lar: Es produeix quan es trenquen fibres. Equival al denominat "tirón". Es passa de l'elongació i es trenquen fibres amb hemorràgia local més o menys important. Apareix un dolor com una "fuetada". Fa mal fins i tot amb el descans, tot i que s'incrementa amb la pressió i el moviment.

- Trencament muscular: És una lesió superior al trencament fibril · lar. Pot ser total o parcial. Apareix un dolor brutal i intens. Les fibres trencades són nombroses i apareix un hematoma important. D'això resulta una equimosi equivalent a nivell de la ruptura. (Impotència funcional total).

LESIONS DEL NOSTRE ORGANISME AL ESPORT:

Abans de començar, hem de conéixer el terme lesió:
Definició de lesió:

En àmbits generals: És una alteració anatòmica, histològica conseqüència d’una causa patològica.
En àmbits esportius: És el dany que pot patir qualsevol persona que practiqui un esport, degut a un cop, una pressió excessiva, un moviment brusc o una mala posició.

Una lesió, com ja s'explica a la definició anterior, es una alteració anatòmica, o sigui, del nostre cos. Es a dir que poden estar afectats; musculs, ossos, tendons, organs, teixit nerviós...

A l'entrada d'avui parlarem de les causes que poden provocar una lesió muscular.

A continuació us presento un seguit de causes que poden provocar-ho:

- Tecnològiques: Degudes a un ús inadequat del material, a moviments defectuosos, una mala tècnica...
- Error electrolític: Excés de sudoració o diüresis.  Pèrdua excessiva de ions ( sodi, potassi, magnesi...) i d’aigua. 

- Temperatura: El fred pot provocar que no hi hagi una bona aportació sanguínia al múscul a causa de la vasoconstricció. La calor per exemple pot provocar un excés de sudoració ...

- Desequilibri muscular: Aquest pot ser un dels motius més freqüent de lesions musculars. Quan es realitza un moviment, hi ha un múscul que fa la funció principal, i un altre antagonista. Perquè un múscul pugui contraure’s correctament necessitem que un altre es relaxi i deixi fer el moviment amb normalitat. Si el múscul que realitza el moviment és massa fort en relació al seu antagonista, aquest potser no suporti aquesta tracció i es trenqui en un moment del moviment.

- Incoordinació muscular: Com pot passar, per exemple, en fallar un cop a la pilota (deixes anar tota la força a l’aire, provocant aquesta incoordinació muscular).

- Frenades brusques: Quan passa això, es produeix un augment de la pressió intramuscular. Hi ha vegades que el múscul no la suporta i es trenca.

- Altres: Manca de descans, mala alimentació, infeccions ...

PRESENTACIÓ:

En aquest blog, podrem trobar informació sobre la relació que té el nostre organisme en relació al esport. 

Es per això, que tractarem temes tals com; lesions del nostre organisme al món del esport, els diversos tipus d'entrenament, coneixer el nostre cos, com actua, com reacciona...